Turbulències

L' ésser humà d’aquest mal anomenat primer món.
Consumeix tota la seva energia en coses supèrflues. Adquirint i creant problemes innecessaris.
No valorant les coses properes i quotidianes, i mostrant un menyspreu a la senzillesa.
Ens submergim en la lluita quotidiana per l'adquisició d'un suposat
poder intransigent anomenat “ societat de consum “
Revoquem tots els nostres signes de moralitat i ens llencem al frenesí d'una vida on l'economia ens indulta la moralitat i ens corona amb un “status” de suposat benestar que és fruit de la recerca d’un món promès en el que s’intercanvien els sacrificis personals i les conquistes materials o socials claudicant davant les pressions del medi i fent aflorar les carències personals.

Rere la pèrdua de l'ésser més important a la meva vida. No he anat més que d’un lloc a un altre de la meva consciència donant tombs a la recerca d’una possible mostra de comprensió per part del meu gran enemic.
El meu “jo”. Un “jo” que m’ha posat en compromís més d’un cop.
El “jo” que no ha tingut el temple necessari per fugir de les agonies d’una vida de submissió a l’envestida exterior. I que ara. Després d’una agonia indescriptible m’ha obert un món desconegut on he après a apreciar les coses petites. Les minúcies del dia a dia.
Actes de poc interès quotidià poc atesos per regle general però que he après a valorar.
Han sigut dies i nits de l' intensa lluita envers la supervivència i les obligacions.
Temps durs que encara no han arribat a la seva fi. Però a l’hora temps d’esforç.
Esforç per sobreviure. Esforç d’enteniment... esforç de lluita i adaptació. En aquest temps he après a valorar l’ importància vital del sempre
difícil equilibri entre la fràgil consciència de la pèrdua i l’acceptació
del món paral·lel del que voldríem fugir.
Tot i així l’ancora que m’aferra a la vida és la dels tres punts cardinals que tiben de mi.
I em fan lluitar per l’acceptació d’una alternativa a la meva realitat.
Però no puc oblidar que la vida és per si mateixa una bon motiu per lluitar i no s’ha de parar fins trobar l’equilibri que et farà adonar –te que tens raons per viure.
Jo he trobat 40. Les meves 40 raons per viure.

T'estimo Roger.
No hay publicaciones.
No hay publicaciones.